Dijous 20

La Laura i la Roser em passen a buscar a un quart de set del vespre, amb el cotxe gairebé ple. Només hi faltem la meva maleta, l'ordinador, la càmara i jo. Baixem cap a la Ronda Litoral i després anem cap al moll d'embarcament de Baleària. Hi arribem d'hora, i decidim anar a fer una volta per comprar alguns caramels pel viatge, i la Roser també compra l'últim llibre del Harry Potter.

Pugem al ferry i busquem les nostres butaques. Hi ha tanta poca gent que no controlen qui te un tipus d'acomodació i qui en té un altre, de manera que només ens distingeix el "càtering": una capseta amb torrades, una mermelada força dolenta, un paté passable, una xocolatina i un suc de taronja més aviat radioactiu. Intentem mirar el Barça-València, ja que el nivell de senyal no és massa bo, i per colmo acabem perdent 3-1 i quedem eliminats de la Copa del Rei, de manera que tornem cap a les butaques, tanquem els ulls i dormim com podem.

Divendres 21

Arribem a Maó puntuals, cap a les 7 del matí, desembarquem just davanat del Trasmediterranea (foto), i anem cap a Lo. Esmorzem un entrepà i un cafè amb llet al bar Geminis, i després anem a buscar les claus a casa la Sara. Ens rep son pare, en Toni, que insisteix en acompanyar-nos fins a l'apartament d'Arenal des Castell. Un cop allà ens diu d'anar a Macaret a buscar un parell de radiadors, ja que farà més fred que no ens pensàvem, i en tornar deixem les bosses i anem a comprar el menjar d'aquests dies mentre fem temps perquè s'escalfi l'aigua del calentador per poder-nos dutxar.
Un cop la dutxa ens ha refet de 9 hores a bord del ferry Pau Casals de Baleària (quin càtering més patètic!) ens dirigim a Fornells (foto), on fem una volta pel seu passeig i arribem fins la torre de Fornells, des d'on podem observar el Far de Cavalleria. No fa un sol espatarrant i bufa tramuntana, però ben tapat s'està bé. Els ensenyo a la Laura i la Roser el restaurant on, diuen alguns, es pot menjar la millor caldereta de llagosta de tota l'illa. A 73€ per persona no ha de ser per menys! Coincidim en que ens conformaríem amb la de marisc.

Tot seguit agafem el cotxe i anem cap El Toro. És el turó més elevat de Menorca, tot i que això no vol dir que sigui alt: 357M.S.N.M. Des d'allà podem contemplar la badia de Fornells (foto), d'on tot just veníem, i s'Arenal des Castell, allà on serem. Baixem a dinar a Es Mercadal, a "Es molí des recó", i en un atac de memòria traidora m'oblido de recomanar els calamars a la menorquina. Més tard na Sara em dirà de tot per culpa d'aquest oblit!. Com que el dia s'està girant decidim no marxar tard i anar cap a Cavalleria.

És el meu indret favorit de l'Illa. És elevat i té una vista impresionant, és àrid però alhora encantador, i el seu far (foto) domina el paisatge. Agitat per la tramuntana, el Cap de Cavalleria és on es cull la camamilla. L'embruix que té aquest indret fa que t'hi puguis passar una bona estona simplement mirant a l'infinit.

Tornem a Es Mercadal, aquest cop a fer una volta, i entrem a Cas Sucrer, on compro uns carquinyols per la Laura i la Roser, i també proven els amargos. Compro uns besos, però els troben massa dolços. Finalment agafem el cotxe i tornem cap a S'Arenal. Baixem a la platja (foto) i després anem cap a l'apartament, però fent un mini-passeig amb la Laura fins al poblat de pescadors.

Dissabte 22

Després de llevar-nos, esmorzar i arreglar-nos, comencem l'excursió cap a Favàritx, un altre dels 7 fars que té l'illa (foto). De camí ens trobem els jubilats de l'Imserso, que ja tornen de l'excursió. Favàritx és un lloc curiós pel paisatge: tal com hi vas arribant va desapareixent la vegetació, per acabar-se convertint en un paisatge àrid similar al que deu haver-hi a la Lluna. Algun raig de sol es cola entre els núvols, que donen a tot plegat un aspecte encara més grisós.

Marxem de Favàritx i ens dirigim cap a S'albufera des Grau, un espai natural protegit per on passegem una estona (foto). Dels tres recorreguts possibles decidim agafar el més curt per aprofitar el matí, ja que encara volem anar a la Mola i visitar Maó.

Anem cap a La Mola, una fortalesa que manà construir Isabel II, i que quedà desfasada a mitja construcció degut a l'important avanç balístic que hi hagué a l'època. Recorrem diferents estances de l'enclavament (foto), des d'on es té un control important sobre el port de Maó, així com els polvorins i llargues galeries de defensa, gairebé 400 metres de túnels. Un cop visitada tornem al cotxe i ens dirigim cap a S'Arenal, on dinarem abans de proseguir la ruta planificada.

Baixem cap a Son Bou (foto), on fem un cafè abans de visitar les restes de la Basílica; de fet només hi queda la planta, de manera que gairebé només es veu on anava cada cosa, però ni les pilastres ni els murs hi són presents. Ensenyo a la Laura i la Roser els 2 dels 12 hotels que s'havien d'haver fet i que, afortunadament gràcies a la proclamació de Menorca com a reserva de la biosfera (o de la bitlletera, que dirien alguns) no es van construir. Agafem el cotxe i marxem cap al seguent punt de la ruta.

Arribem a la Taula de Torralba o Torralba d'en Salord (foto) i ho trobem tancat. Verifiquem l'horari, i veient que tot i que hauria d'estar obert no ho està, seguim endavant cap a la Cova d'en Xoroi, a Cala'n Porter, però abans ens aturem al Santuari de So Na Caçana, on arribem a la conclusió que tot "es pensa que...", "es creu que..." però no hi ha res segur.

Mentre la Roser condueix els explico la llegenda de la cova: Temps era temps, un pirata sarraí naufragà a prop de Menorca, i es refugià en aquesta cova, de la qual només ell en sabia l'accés (foto). Com que necessitava aliments, de tant en tant sortia a robar queviures dels pagesos del voltant. Alguns que deien haver-lo vist l'anomenaren Xoroi, perquè deien que li faltava una orella (xoroll). Els pagesos es van acostumar als robatoris, de manera que s'ho van prendre com un tribut. Però a en Xoroi li feia falta alguna cosa més que menjar, i va segrestar una noia jove i bonica. Al principi la noia s'hi resistí, però veient com la cuidava, se'n va acabar enamorant, i fins i tot van tenir fills. Fins que va arribar un any en què l'hivern va ser tan dur que va nevar com mai ho havia fet a Menorca. Obligat per la necessitat, en Xoroi havia de sortir més que mai, i en una d'aquestes ocasions uns pagesos van descobrir unes petjades que es perdien en direcció a un penyassegat, les petjades d'en Xoroi. Les van seguir i van descobrir la cova, en Xoroi i la seva familia, que en ser sorprès no va dubtar en llençar-se de cap a l'aigua, i així ho va fer també el seu fill gran, i mai més se'n va saber res d'ells. Arribem a la cova cap a les sis de la tarda, i aprofitant que ara és un club lounge (foto) aprofitem per fer-hi una pomada, així la Laura i la Roser també proven la beguda típica de les festes menorquines.

Arribem a Maó amb la pluja perseguint-nos, de manera que de seguida hem de treure el paraigües. Visitem el Claustre del Carme, ara reconvertit en botiguetes (foto), un mirador amb vistes al port (foto), i mengem una banyeta i una formatjada sota la pluja. Com que no és gaire agradable passejar en aquestes condicions decidim tornar al cotxe i baixar cap al port a sopar. Després de buscar lloc i no trobar-ne tornem enrera i aparquem prou enfora, i caminem amb pressa fins arribar a la pizzeria Il Porto 255, on sopem prou bé. Després, tot i que anàvem decidits a sortir a fer una copeta, la humitat, el vent, i les sabates molles ens fan fer enrera, i decidim tornar cap a casa per dormir i descansar.

Diumenge 23

Ens llevem amb més vent del que feia el dia abans, i ens preparem per anar cap a Es Macar. Trobem el camí, però un cop allà els reguerots i les pedres fan que la Roser, responsable del cotxe, ens demani d'aturar i seguir a peu, i així ho fem. El vent bufa ben fort. Arribem a la platja dets Alocs (foto) i demanem a unes persones que hi ha si anem bé. Ens donen indicacions i seguim endavant, però a mig camí, i tenint en compte l'hora que és, el que ens queda per fer i el temps que fa, decidim fer mitja volta, i decidim que ja hi tornarem un estiu amb més bon temps. La Roser encara pateix mentre trec el cotxe, però un cop arribem a una pista en millors condicions respira tranquila.

De camí cap a Líthica decideixo canviar l'itinerari i parar primer a la Naveta des Tudons (foto), decisió que la Laura i la Roser accepten tenint en compte que no ens durà més de quinze minuts i serà un altre punt enllestit. La Naveta també té la seva llegenda, que explica que dos germans es van enamorar de la mateixa noia. El pare, veient que tots dos eren bons, bells i forts, va decidir posar-los una prova, i el que primer l'acabés seria qui es casaria amb la noia: l'un hauria de fer un pou, i l'altre construir la naveta. Van començar alhora, i veient que el seu germà cavava i cavava i no trobava aigua, el que havia de construir la naveta va començar a alentir el ritme, passant a prop de son germà i dient-li cada cop que li quedava una pedra menys. Fins que mentre duia la darrera pedra va sentir com l'altre cridava "Aigua!". Sabent-se perdedor i no acceptant la derrota, va llençar la pedra dins el pou, matant així al germà. Al ser-ne conscient, ell també es suicidà.

Marxem de la Naveta per anar cap a Líthica, un conjunt monumental ubicat en unes pedreres de marès (foto), la pedra típica de l'illa, on la responsable ens diu que millor que no hi entrem: en qualsevol moment podria ploure i hauríem de sortir per cames, xafant-nos la visita. Ha estat molt amable: hauria pogut dir-nos d'entrar sense cap mena de problema, però s'ha estimat més desaconsellar-nos la visita i fins i tot ens ha deixat fer una foto sense pagar entrada. És un lloc que val la pena visitar, no només per saber com obtenien els blocs de marès per fer les cases, sinó per veure el buit que han deixat i les curioses formes que s'han anat creant amb el pas dels anys.

Sortint d'aquí i decebuts per la no-visita, anem cap a Ciutadella. De fet no triguem gens ja que es pot dir que Líthica es troba a les afores de Ciutadella. Aparquem el cotxe a la plaça del Born (foto), on podem veure l'antic edifici de Correus, l'ajuntament, i el Carrer Major, que dóna pas a les voltes (foto). Arribem per aquestes fins la plaça de les Palmeres i tornem enrera, passant pel convent de Santa Clara, i ens parem a dinar a Es puntet, després de que a Ses Voltes ens hàgin dit que havíem d'esperar més d'una hora. Tot i que al principi el menú ens sembla excessivament sofisticat dinem força bé. Encabat anem a voltar pel port (foto) i els ensenyo on és Es Pla i els explico què s'hi fa. A la tarda decidim fer tot el Camí d'en Kane i anar a Es Castell.

El Camí d'en Kane és una carretera que antigament unia Maó i Ciutadella. Amb la construcció de la carretera nacional ha perdut el seu us, però encara avui hi ha molta gent que el fa servir per moure's entre les poblacions que uneix en la actualitat: Es Mercadal, Lo i Mo. Al ser menys transitat és una carretera molt agradable de transitar, sobretot pel paisatge, ja que creua llocs amb les seves barreres i parets seques.

Arribem a Es Castell i aprofitem per fer un cafè en un bar on retransmeten el Barça - Valladolid, i veiem el primer dels 4 gols del Barça. La Roser es queda a veure una estona de partit mentre la Laura i jo anem a fer una volta pel port d'Es Castell (foto) i la passarela que té al voltant. Quan s'ha cansat del partit la Roser ens truca, ens reunim al port, i seiem 2 minuts al sol (foto) abans d'agafar el cotxe per tornar a Maó. Ja que fa solet aprofitem per veure'l una mica millor. Fem una volta pel casc antic (foto)i finalment tornem cap a S'Arenal a sopar.

Dilluns 24

Avui arriben na Sara i na Vero, i hem quedat amb elles que les aniríem a cercar a s'aeroport, així que per aprofitar el matí anem a Binibèquer (foto). És un poble de pescadors on tot és petit: les portes, els balcons, les finestres, els carrers... Fins i tot hi ha una església, o capella més aviat, que és tan sols un espai sota una porxada (foto). La veritat és, però que es tracta d'una atracció turística, molt més del que la gent es pensa (va ser construït els anys 70) però no per això deixa de ser pintoresc. A la Laura i la Roser els agrada tant que decideixen venir-hi a estiuejar.

Abans de marxar anem cap a Punta Prima (foto), on veiem un altre dels fars de l'illa, i tot seguit, per fer temps mentre "ses al·lotes" arriben de Pamplona, les porto a la penya de l'Indi. Es tracta d'una roca d'aquelles que, de perfil, sembla que hi hagi una cara d'una persona, en aquest cas la d'un indi (foto). No deixa de ser, però que cal posar-hi molta imaginació per veure el nas que sobresurt a l'esquerra...

Girem cua i anem cap a l'aeroport pel Camí d'en Kane i per Lo, aparquem i esperem que baixin de l'avió, no triguen massa, i després de les salutacions i presentacions de rigor anem a dinar (foto) a s'Arenal, parant a s'Ubaida, on comprem camamilla, formatges i embotits.

Per la tarda les baixem a Lo, i mentre na Sara marxa a fer feina na Vero ens acompanya a veure el poble, i de pas demana a una amiga seva que ens obri una botiga per comprar avarques (alguna es compra alguna cosa més). Visitem sa Palmereta (foto), el munt de l'Angel, dalt Sant Pere Nou i finalment anem a sopar al Casino de Lo, una pizza boníssima, i on mengem 5 per menys del que haviem pagat cap d'aquests dies per nosaltres tres.

Ens acomiadem de na Sara i na Vero i agraïm els favors que ens han fet, i tornem cap a s'Arenal a recollir una mica.

Dimarts 25

Acabem de recollir les coses i baixem cap a Lo, de nou al bar Geminis, on la Laura i la Roser demanen els entrepants d'esmorzar i dinar mentre jo vaig a tornar les claus i llençols a en Toni i na Xisca, i a dos quarts de nou marxem cap a Maó, on ens espera de nou el Pau Casals, on embarquem puntuals. Sortim a un quart d'onze, i arribem a Barcelona cap a tres quarts de set, posant punt i final a aquest viatge de Setmana Santa.