Dissabte 22

Després de llevar-nos, esmorzar i arreglar-nos, comencem l'excursió cap a Favàritx, un altre dels 7 fars que té l'illa (foto). De camí ens trobem els jubilats de l'Imserso, que ja tornen de l'excursió. Favàritx és un lloc curiós pel paisatge: tal com hi vas arribant va desapareixent la vegetació, per acabar-se convertint en un paisatge àrid similar al que deu haver-hi a la Lluna. Algun raig de sol es cola entre els núvols, que donen a tot plegat un aspecte encara més grisós.

Marxem de Favàritx i ens dirigim cap a S'albufera des Grau, un espai natural protegit per on passegem una estona (foto). Dels tres recorreguts possibles decidim agafar el més curt per aprofitar el matí, ja que encara volem anar a la Mola i visitar Maó.

Anem cap a La Mola, una fortalesa que manà construir Isabel II, i que quedà desfasada a mitja construcció degut a l'important avanç balístic que hi hagué a l'època. Recorrem diferents estances de l'enclavament (foto), des d'on es té un control important sobre el port de Maó, així com els polvorins i llargues galeries de defensa, gairebé 400 metres de túnels. Un cop visitada tornem al cotxe i ens dirigim cap a S'Arenal, on dinarem abans de proseguir la ruta planificada.

Baixem cap a Son Bou (foto), on fem un cafè abans de visitar les restes de la Basílica; de fet només hi queda la planta, de manera que gairebé només es veu on anava cada cosa, però ni les pilastres ni els murs hi són presents. Ensenyo a la Laura i la Roser els 2 dels 12 hotels que s'havien d'haver fet i que, afortunadament gràcies a la proclamació de Menorca com a reserva de la biosfera (o de la bitlletera, que dirien alguns) no es van construir. Agafem el cotxe i marxem cap al seguent punt de la ruta.

Arribem a la Taula de Torralba o Torralba d'en Salord (foto) i ho trobem tancat. Verifiquem l'horari, i veient que tot i que hauria d'estar obert no ho està, seguim endavant cap a la Cova d'en Xoroi, a Cala'n Porter, però abans ens aturem al Santuari de So Na Caçana, on arribem a la conclusió que tot "es pensa que...", "es creu que..." però no hi ha res segur.

Mentre la Roser condueix els explico la llegenda de la cova: Temps era temps, un pirata sarraí naufragà a prop de Menorca, i es refugià en aquesta cova, de la qual només ell en sabia l'accés (foto). Com que necessitava aliments, de tant en tant sortia a robar queviures dels pagesos del voltant. Alguns que deien haver-lo vist l'anomenaren Xoroi, perquè deien que li faltava una orella (xoroll). Els pagesos es van acostumar als robatoris, de manera que s'ho van prendre com un tribut. Però a en Xoroi li feia falta alguna cosa més que menjar, i va segrestar una noia jove i bonica. Al principi la noia s'hi resistí, però veient com la cuidava, se'n va acabar enamorant, i fins i tot van tenir fills. Fins que va arribar un any en què l'hivern va ser tan dur que va nevar com mai ho havia fet a Menorca. Obligat per la necessitat, en Xoroi havia de sortir més que mai, i en una d'aquestes ocasions uns pagesos van descobrir unes petjades que es perdien en direcció a un penyassegat, les petjades d'en Xoroi. Les van seguir i van descobrir la cova, en Xoroi i la seva familia, que en ser sorprès no va dubtar en llençar-se de cap a l'aigua, i així ho va fer també el seu fill gran, i mai més se'n va saber res d'ells. Arribem a la cova cap a les sis de la tarda, i aprofitant que ara és un club lounge (foto) aprofitem per fer-hi una pomada, així la Laura i la Roser també proven la beguda típica de les festes menorquines.

Arribem a Maó amb la pluja perseguint-nos, de manera que de seguida hem de treure el paraigües. Visitem el Claustre del Carme, ara reconvertit en botiguetes (foto), un mirador amb vistes al port (foto), i mengem una banyeta i una formatjada sota la pluja. Com que no és gaire agradable passejar en aquestes condicions decidim tornar al cotxe i baixar cap al port a sopar. Després de buscar lloc i no trobar-ne tornem enrera i aparquem prou enfora, i caminem amb pressa fins arribar a la pizzeria Il Porto 255, on sopem prou bé. Després, tot i que anàvem decidits a sortir a fer una copeta, la humitat, el vent, i les sabates molles ens fan fer enrera, i decidim tornar cap a casa per dormir i descansar.