Diumenge 23

Ens llevem amb més vent del que feia el dia abans, i ens preparem per anar cap a Es Macar. Trobem el camí, però un cop allà els reguerots i les pedres fan que la Roser, responsable del cotxe, ens demani d'aturar i seguir a peu, i així ho fem. El vent bufa ben fort. Arribem a la platja dets Alocs (foto) i demanem a unes persones que hi ha si anem bé. Ens donen indicacions i seguim endavant, però a mig camí, i tenint en compte l'hora que és, el que ens queda per fer i el temps que fa, decidim fer mitja volta, i decidim que ja hi tornarem un estiu amb més bon temps. La Roser encara pateix mentre trec el cotxe, però un cop arribem a una pista en millors condicions respira tranquila.

De camí cap a Líthica decideixo canviar l'itinerari i parar primer a la Naveta des Tudons (foto), decisió que la Laura i la Roser accepten tenint en compte que no ens durà més de quinze minuts i serà un altre punt enllestit. La Naveta també té la seva llegenda, que explica que dos germans es van enamorar de la mateixa noia. El pare, veient que tots dos eren bons, bells i forts, va decidir posar-los una prova, i el que primer l'acabés seria qui es casaria amb la noia: l'un hauria de fer un pou, i l'altre construir la naveta. Van començar alhora, i veient que el seu germà cavava i cavava i no trobava aigua, el que havia de construir la naveta va començar a alentir el ritme, passant a prop de son germà i dient-li cada cop que li quedava una pedra menys. Fins que mentre duia la darrera pedra va sentir com l'altre cridava "Aigua!". Sabent-se perdedor i no acceptant la derrota, va llençar la pedra dins el pou, matant així al germà. Al ser-ne conscient, ell també es suicidà.

Marxem de la Naveta per anar cap a Líthica, un conjunt monumental ubicat en unes pedreres de marès (foto), la pedra típica de l'illa, on la responsable ens diu que millor que no hi entrem: en qualsevol moment podria ploure i hauríem de sortir per cames, xafant-nos la visita. Ha estat molt amable: hauria pogut dir-nos d'entrar sense cap mena de problema, però s'ha estimat més desaconsellar-nos la visita i fins i tot ens ha deixat fer una foto sense pagar entrada. És un lloc que val la pena visitar, no només per saber com obtenien els blocs de marès per fer les cases, sinó per veure el buit que han deixat i les curioses formes que s'han anat creant amb el pas dels anys.

Sortint d'aquí i decebuts per la no-visita, anem cap a Ciutadella. De fet no triguem gens ja que es pot dir que Líthica es troba a les afores de Ciutadella. Aparquem el cotxe a la plaça del Born (foto), on podem veure l'antic edifici de Correus, l'ajuntament, i el Carrer Major, que dóna pas a les voltes (foto). Arribem per aquestes fins la plaça de les Palmeres i tornem enrera, passant pel convent de Santa Clara, i ens parem a dinar a Es puntet, després de que a Ses Voltes ens hàgin dit que havíem d'esperar més d'una hora. Tot i que al principi el menú ens sembla excessivament sofisticat dinem força bé. Encabat anem a voltar pel port (foto) i els ensenyo on és Es Pla i els explico què s'hi fa. A la tarda decidim fer tot el Camí d'en Kane i anar a Es Castell.

El Camí d'en Kane és una carretera que antigament unia Maó i Ciutadella. Amb la construcció de la carretera nacional ha perdut el seu us, però encara avui hi ha molta gent que el fa servir per moure's entre les poblacions que uneix en la actualitat: Es Mercadal, Lo i Mo. Al ser menys transitat és una carretera molt agradable de transitar, sobretot pel paisatge, ja que creua llocs amb les seves barreres i parets seques.

Arribem a Es Castell i aprofitem per fer un cafè en un bar on retransmeten el Barça - Valladolid, i veiem el primer dels 4 gols del Barça. La Roser es queda a veure una estona de partit mentre la Laura i jo anem a fer una volta pel port d'Es Castell (foto) i la passarela que té al voltant. Quan s'ha cansat del partit la Roser ens truca, ens reunim al port, i seiem 2 minuts al sol (foto) abans d'agafar el cotxe per tornar a Maó. Ja que fa solet aprofitem per veure'l una mica millor. Fem una volta pel casc antic (foto)i finalment tornem cap a S'Arenal a sopar.